Hola,
Buenas,
Un periodista de la directa nos ha contactado para pedirnos de participar en una página de opinión que hacen en cada edición, donde contrastan dos opiniones sobre un tema.
Esta vez la pregunta es “Hem de marxar o hem de resistir al Twitter d’Elon Musk?” y nos han contactado para redactar un texto de 3000 carácteres sobre porqué tenemos que salir. El artículo tiene que ser en catalán. Entonces, el otro dia que nos vimos @marcelcosta , @chinicuil y @adriamusic presencialmente en el Hacklab Anartist Barcelona, hablamos sobre el tema y de todo aquello he escrito una primera propuesta. La paso por aquí y sentiros libres de modificar lo que sea.
La tenemos que enviar este viernes, eso si.
PD: veo que se pasa de los caracteres permitidos. Tendremos que recortar un poco 
Article La Directa 2024 Anartist
Últimament s’ha instaurat el debat en diversos col·lectius de la economia social i solidària (ESS) sobre la conveniència de mantenir la presència a la xarxa social X (anteriorment coneguda com Twitter), especialment després de l’adquisició de l’empresa per part d’Elon Musk i les decisions que ha anat prenent els últims 3? anys. Les preguntes que ressonen és “Cal marxar? En cas afirmatiu, a on? Quines són les alternatives més ètiques?”
Motius per no participar d’aquests espais controlats pels màxims exponents del capitalisme actual (Google, Meta, Amazon, X) no en falten. El mitjà social que pertany a Elon Musk ha [posar 2-3 exemples de Elon Musk liant-la], però ja abans de la seva compra per part del magnat havia protagonitzat polèmiques actuant en contre de les seves usuàries i de la societat en general. [Posar 1 o 2 exemples] I no només Twitter/X, altres xarxes privatives han tingut comportaments similars [Posar 1 exemple de Facebook, Instagram i Tiktok].
[Fins aquí la part tecnocatastrofista]
Les favorables a mantenir la presència en aquests espais argumenten que allà és on hi ha la gent. D’una banda marxar és renunciar a una massa crítica de seguidores significativa, i de l’altra no es vol abandonar l’espai als discursos més reaccionaris, fent referència a una batalla cultural.
Des del col·lectiu Anartist, pensem que aquesta dicotomia plantejada sobre “marxar i ocupar altres espais o quedar-se sense ocupar-ne d’altres” és falsa i molt poc productiva. Com a col·lectiu anticapitalista i autogestionat sí que estem d’acord en la necessitat a llarg plaç de no alimentar aquests espais tòxics, però ni creiem en la urgència per marxar ni en la incompatibilitat d’ocupar els dos espais (el comercial i l’ètic) durant una etapa de transició. Si el que es busca és mantenir la presència en espais comercials minimitzant la seva alimentació l’associació francesa Resistència a l’Agressió Publicitària (RAP) ja va proposar el 2016 unes mesures bastant assequibles que poden consultar-se en català. Però mantenir-se en aquests espais sense construir paral·lelament els que nosaltres voldríem ens sembla un error estratègic.
I la pregunta que emergeix és: quins mitjans socials volem? Des d’Anartist creiem que han de ser eines que ens permetin:
1. Conectar-nos amb les persones i crear una comunitat sana.
2. Autogestionar-se, que de forma horitzontal poguem prendre les decisions relacionades amb la governança dels espais.
3. Mantenir la soberania digital, tant a nivell de dades, de programari i a poder ser de dispositius físics.
4. No externalitzar tasques de manteniment o moderació que sovint es fan en condicions d’alta precarietat per part de les plataformes privatives.
5. No alimentar econòmicament empreses contraries al nostre model social.
La pregunta és, hi ha alguna eina que doni resposta a totes aquestes necessitats? Per sort, sí que n’hi ha: el Fedivers és un espai descentralitzat i federat que té aquest potencial. Diversos programaris interactuen en aquest espai en forma de xarxa gràcies a un protocol comú, l’Activitypub (l’exemple més habitual d’una xarxa descentralitzada federada és el correu, on usuàries de diferents proveïdors poden intercanviar la correspondència digital). Mastodon és el programari de microblogging més conegut que es conecta a aquest espai, però hi ha una enorme diversitat de programes amb funcionalitats diferents que en participen. Com a exemple, peertube està orientat a vídeos, pixelfed a imatges i writefreely a textos llargs.
El Fedivers té el potencial de complir amb les necessitats d’una comunitat digital ètica, sana i sobirana ja que està basat en programari de codi lliure i cada servidor (l’equivalent al proveïdor de correu) pot estar governat de forma col·lectiva i assembleària, ressonant amb la forma autogestionada de l’ESS.
Tanmateix, una comunitat d’aquestes característiques no es construeix d’un dia per l’altre: cal invertir-hi temps i aprendre com funcionen aquestes eines (tant a nivell de programari com a nivell de dinàmiques en espais no comercials, lliures d’algoritmes destinats a generar confrontació i addicció). És per això que el que sí que ens sembla urgent i prioritari és començar a familiaritzar-se i construir aquests espais ètics i sobirans que desitgem. Creiem que és una mica innocent pensar que podem no ser-hi i que algú els construirà per nosaltres. Aquest és l’objectiu que hauria de concentrar la nostra atenció i la nostra energia. Si mentre ho fem mantenim una presència als espais comercials no ens sembla una pregunta tant important sempre i quan tinguem clar quin és l’objectiu a mitjà-llarg plaç.