Artículo de opinión para la Directa

Hola,

Buenas,

Un periodista de la directa nos ha contactado para pedirnos de participar en una página de opinión que hacen en cada edición, donde contrastan dos opiniones sobre un tema.

Esta vez la pregunta es “Hem de marxar o hem de resistir al Twitter d’Elon Musk?” y nos han contactado para redactar un texto de 3000 carácteres sobre porqué tenemos que salir. El artículo tiene que ser en catalán. Entonces, el otro dia que nos vimos @marcelcosta , @chinicuil y @adriamusic presencialmente en el Hacklab Anartist Barcelona, hablamos sobre el tema y de todo aquello he escrito una primera propuesta. La paso por aquí y sentiros libres de modificar lo que sea.

La tenemos que enviar este viernes, eso si.

PD: veo que se pasa de los caracteres permitidos. Tendremos que recortar un poco :confused:


Article La Directa 2024 Anartist

Últimament s’ha instaurat el debat en diversos col·lectius de la economia social i solidària (ESS) sobre la conveniència de mantenir la presència a la xarxa social X (anteriorment coneguda com Twitter), especialment després de l’adquisició de l’empresa per part d’Elon Musk i les decisions que ha anat prenent els últims 3? anys. Les preguntes que ressonen és “Cal marxar? En cas afirmatiu, a on? Quines són les alternatives més ètiques?”

Motius per no participar d’aquests espais controlats pels màxims exponents del capitalisme actual (Google, Meta, Amazon, X) no en falten. El mitjà social que pertany a Elon Musk ha [posar 2-3 exemples de Elon Musk liant-la], però ja abans de la seva compra per part del magnat havia protagonitzat polèmiques actuant en contre de les seves usuàries i de la societat en general. [Posar 1 o 2 exemples] I no només Twitter/X, altres xarxes privatives han tingut comportaments similars [Posar 1 exemple de Facebook, Instagram i Tiktok].
[Fins aquí la part tecnocatastrofista]

Les favorables a mantenir la presència en aquests espais argumenten que allà és on hi ha la gent. D’una banda marxar és renunciar a una massa crítica de seguidores significativa, i de l’altra no es vol abandonar l’espai als discursos més reaccionaris, fent referència a una batalla cultural.

Des del col·lectiu Anartist, pensem que aquesta dicotomia plantejada sobre “marxar i ocupar altres espais o quedar-se sense ocupar-ne d’altres” és falsa i molt poc productiva. Com a col·lectiu anticapitalista i autogestionat sí que estem d’acord en la necessitat a llarg plaç de no alimentar aquests espais tòxics, però ni creiem en la urgència per marxar ni en la incompatibilitat d’ocupar els dos espais (el comercial i l’ètic) durant una etapa de transició. Si el que es busca és mantenir la presència en espais comercials minimitzant la seva alimentació l’associació francesa Resistència a l’Agressió Publicitària (RAP) ja va proposar el 2016 unes mesures bastant assequibles que poden consultar-se en català. Però mantenir-se en aquests espais sense construir paral·lelament els que nosaltres voldríem ens sembla un error estratègic.

I la pregunta que emergeix és: quins mitjans socials volem? Des d’Anartist creiem que han de ser eines que ens permetin:
1. Conectar-nos amb les persones i crear una comunitat sana.
2. Autogestionar-se, que de forma horitzontal poguem prendre les decisions relacionades amb la governança dels espais.
3. Mantenir la soberania digital, tant a nivell de dades, de programari i a poder ser de dispositius físics.
4. No externalitzar tasques de manteniment o moderació que sovint es fan en condicions d’alta precarietat per part de les plataformes privatives.
5. No alimentar econòmicament empreses contraries al nostre model social.

La pregunta és, hi ha alguna eina que doni resposta a totes aquestes necessitats? Per sort, sí que n’hi ha: el Fedivers és un espai descentralitzat i federat que té aquest potencial. Diversos programaris interactuen en aquest espai en forma de xarxa gràcies a un protocol comú, l’Activitypub (l’exemple més habitual d’una xarxa descentralitzada federada és el correu, on usuàries de diferents proveïdors poden intercanviar la correspondència digital). Mastodon és el programari de microblogging més conegut que es conecta a aquest espai, però hi ha una enorme diversitat de programes amb funcionalitats diferents que en participen. Com a exemple, peertube està orientat a vídeos, pixelfed a imatges i writefreely a textos llargs.

El Fedivers té el potencial de complir amb les necessitats d’una comunitat digital ètica, sana i sobirana ja que està basat en programari de codi lliure i cada servidor (l’equivalent al proveïdor de correu) pot estar governat de forma col·lectiva i assembleària, ressonant amb la forma autogestionada de l’ESS.

Tanmateix, una comunitat d’aquestes característiques no es construeix d’un dia per l’altre: cal invertir-hi temps i aprendre com funcionen aquestes eines (tant a nivell de programari com a nivell de dinàmiques en espais no comercials, lliures d’algoritmes destinats a generar confrontació i addicció). És per això que el que sí que ens sembla urgent i prioritari és començar a familiaritzar-se i construir aquests espais ètics i sobirans que desitgem. Creiem que és una mica innocent pensar que podem no ser-hi i que algú els construirà per nosaltres. Aquest és l’objectiu que hauria de concentrar la nostra atenció i la nostra energia. Si mentre ho fem mantenim una presència als espais comercials no ens sembla una pregunta tant important sempre i quan tinguem clar quin és l’objectiu a mitjà-llarg plaç.

4 Me gusta

A partir de un texto que me mandó @blankfosk, he rehecho el texto.


Últimament s’ha instaurat el debat en diversos col·lectius de la economia social i solidària (ESS) sobre la conveniència de mantenir la presència a la xarxa social X (anteriorment coneguda com Twitter), especialment després de l’adquisició de l’empresa per part d’Elon Musk i les decisions que ha anat prenent els últims 3 anys. Les preguntes que ressonen és “Cal marxar? En cas afirmatiu, a on? Quines són les alternatives més ètiques?”

Des del col·lectiu Anartist, pensem que aquesta dicotomia plantejada sobre “marxar i ocupar altres espais o quedar-se sense ocupar-ne d’altres” és falsa i poc productiva. No creiem en la urgència de marxar ni en la incompatibilitat d’ocupar els dos espais (el comercial i l’ètic) durant una etapa de transició. Si el que es busca és mantenir la presència en espais comercials minimitzant la seva alimentació, l’associació francesa Resistència a l’Agressió Publicitària (RAP) ja va proposar el 2016 unes mesures bastant assequibles.

Però mantenir-se en aquests espais sense construir paral·lelament els que nosaltres voldríem ens sembla un error estratègic i genera una dependència enorme cap als actor principals del capitalisme actual. És per això que necessitem crear nous espais d’interacció digital que no segueixin la lògica del capitalisme, protegint-los de ser adquirits pels que prioritzen els diners per sobre dels lligams. Espais que generin comunitats, al servei de la organització social i veïnal.

Aquests espais, de fet, ja existeixen. Nosaltres, com a comunitat digital autogestionada, fa anys que participem a les xarxes lliures anomenades ‘Fedivers’. Aquest és un espai descentralitzat i federat on diversos programaris hi interactuen en forma de xarxa gràcies a un protocol comú (l’exemple més habitual d’una xarxa descentralitzada federada és el correu, on usuàries de diferents proveïdors poden intercanviar la correspondència digital).

El Fedivers té el potencial de complir amb les necessitats d’una comunitat digital ètica, sana i sobirana ja que està basat en programari de codi lliure i cada servidor (l’equivalent al proveïdor de correu) pot estar governat de forma col·lectiva i assembleària. A més, el Fedivers ens ajuda a reconciliar l’esperit comunitari i universal, dues cares que conformen les nostres xarxes i que sovint el capitalisme ens les separa: «o és comunitari (petit) o és universal (gran)». El Fedivers és un món on hi caben molts mons.

Tanmateix, una comunitat d’aquestes característiques no es construeix d’un dia per l’altre: cal invertir-hi temps i aprendre com funcionen aquestes eines (tant a nivell de programari com a nivell de dinàmiques en espais no comercials, lliures d’algoritmes destinats a generar confrontació i addicció). És per això que el que sí que ens sembla urgent i prioritari és començar a familiaritzar-se i construir aquests espais ètics i sobirans que desitgem. Creiem que és una mica innocent pensar que podem no ser-hi i que algú els construirà per nosaltres. Aquest és l’objectiu que hauria de concentrar la nostra atenció i la nostra energia. Si mentre ho fem mantenim una presència als espais comercials no ens sembla una pregunta tant important sempre i quan tinguem clar quin és l’objectiu a mitjà-llarg plaç.

2 Me gusta

Eii està brutal. L’únic problema és que ocupa 3200 caràcters i ens van dir 3000, suposo que això pot ser un problema. Com que avui ens trobem tu i jo, Marcel, podem mirar de retallar-lo una mica. Gràcies per la feinada!

1 me gusta

Si! Ja ho he vist, però no crec que ens costi acabar-ho de retallar. Ho fem avui al vespre!

1 me gusta

Txau,

En una conversa enriquidora, hem consensuat un text. La versió que penjo ja incorpora la meva revisió lingüística i el retall per sota de límit que ens van demanar, malgrat que he mirat de mantenir al màxim el que havíem acordat. Si m’hagués animat massa retallant una part que us agradava, feu-m’ho saber i la recupero!


Últimament, s’ha instaurat en diversos col·lectius de l’economia social i solidària (ESS) el debat sobre la conveniència de continuar a X (abans, Twitter), especialment després de l’adquisició per part d’Elon Musk i les decisions que ha pres els últims tres anys. Les preguntes que ressonen són «Cal marxar? On? Quines són les alternatives més ètiques

Més enllà de qui és la persona que s’ha apoderat d’aquesta xarxa, però, hi ha una cosa que ha quedat clara: els nostres principals mitjans socials estan en venda. I, per tant, també les persones que les utilitzem i gran part dels nostres lligams socials. El més preocupant no és que Musk hagi comprat Twitter, sinó que algú ho pugui fer. Cada dia es fa més tangible la història distòpica d’una sola persona controlant el món. Cada vegada és més gran la diferència entre els que més acaparen, en capital i poder polític, i els que menys. I, en tot això, el tecnocapitalisme hi té un paper fonamental.

Com a col·lectiu anticapitalista i autogestionat, creiem en la necessitat de marxar d’aquests espais tòxics d’interacció digital i de crear-ne de nous que no segueixin la lògica del capitalisme, protegint-los de ser adquirits pels que prioritzen els diners als lligams. Espais que generin comunitats, al servei de l’organització social i veïnal.

Aquests espais, de fet, ja existeixen. Nosaltres, com a comunitat digital autogestionada, fa anys que participem en les xarxes lliures de l’anomenat fedivers, un espai descentralitzat i federat on programari divers interactua en forma de xarxa gràcies a un protocol comú. A més, el fedivers ens ajuda a reconciliar l’esperit comunitari i universal, dues cares que conformen les nostres xarxes i que són sovint separades pel capitalisme: «o és comunitari (petit) o és universal (gran)». El fedivers és un món on caben molts mons.

Amb tot, com en qualsevol construcció col·lectiva d’alternatives, cal un procés d’aprenentatge, amb la diversitat de ritmes que això comporta. El fedivers té el potencial de construir comunitats governades de forma assembleària i, en aquest procés, serà clau també el paper de col·lectius amb voluntat transformadora.

En aquest sentit, pren més rellevància la construcció d’aquests mons que no pas la urgència d’abandonar les xarxes comercials. No creiem en la incompatibilitat d’ocupar els dos espais (el comercial i l’ètic) durant una etapa de transició. Si el que es busca és mantenir la presència en xarxes comercials minimitzant la seva promoció, l’associació francesa Resistència a l’Agressió Publicitària (RAP) ja va proposar el 2016 unes mesures bastant assequibles (vegeu Resistència a l'Agressió Publicitària s'infiltra a les xarxes «socials» - Gamifica't!). Però mantenir-se en aquests espais sense construir paral·lelament els que nosaltres voldríem ens sembla un error estratègic i genera una dependència enorme cap als actors principals del capitalisme actual. Creiem que és del tot innocent pensar que podem no ser-hi i que algú els construirà per nosaltres.

3 Me gusta

Brutalíssim!

1 me gusta

Molt bona feina, @adriamusic !

Crec que aquí ens passem de dir masses vegades anticapitalista i autogestionat. Proposo que treiem el primer “com a col·lectiu anticapitalista i autogestionat” per només “com a col·lectiu autogestionari” (que marca més l’ideal) i el segon “com a comunitat digital autogestionada” i posem “com a comunitat digital”.

Quedaria així:

Últimament, s’ha instaurat en diversos col·lectius de l’economia social i solidària (ESS) el debat sobre la conveniència de continuar a X (abans, Twitter), especialment després de l’adquisició per part d’Elon Musk i les decisions que ha pres els últims tres anys. Les preguntes que ressonen són «Cal marxar? On? Quines són les alternatives més ètiques

Més enllà de qui és la persona que s’ha apoderat d’aquesta xarxa, però, hi ha una cosa que ha quedat clara: els nostres principals mitjans socials estan en venda. I, per tant, també les persones que les utilitzem i gran part dels nostres lligams socials. El més preocupant no és que Musk hagi comprat Twitter, sinó que algú ho pugui fer. Cada dia es fa més tangible la història distòpica d’una sola persona controlant el món. Cada vegada és més gran la diferència entre els que més acaparen, en capital i poder polític, i els que menys. I, en tot això, el tecnocapitalisme hi té un paper fonamental.

Com a col·lectiu autogestionari, creiem en la necessitat de marxar d’aquests espais tòxics d’interacció digital i de crear-ne de nous que no segueixin la lògica del capitalisme, protegint-los de ser adquirits pels que prioritzen els diners als lligams. Espais que generin comunitats, al servei de l’organització social i veïnal.

Aquests espais, de fet, ja existeixen. Nosaltres, com a comunitat digital, fa anys que participem en les xarxes lliures de l’anomenat fedivers, un espai descentralitzat i federat on programari divers interactua en forma de xarxa gràcies a un protocol comú. A més, el fedivers ens ajuda a reconciliar l’esperit comunitari i universal, dues cares que conformen les nostres xarxes i que són sovint separades pel capitalisme: «o és comunitari (petit) o és universal (gran)». El fedivers és un món on caben molts mons.

Amb tot, com en qualsevol construcció col·lectiva d’alternatives, cal un procés d’aprenentatge, amb la diversitat de ritmes que això comporta. El fedivers té el potencial de construir comunitats governades de forma assembleària i, en aquest procés, serà clau també el paper de col·lectius amb voluntat transformadora.

En aquest sentit, pren més rellevància la construcció d’aquests mons que no pas la urgència d’abandonar les xarxes comercials. No creiem en la incompatibilitat d’ocupar els dos espais (el comercial i l’ètic) durant una etapa de transició. Si el que es busca és mantenir la presència en xarxes comercials minimitzant la seva promoció, l’associació francesa Resistència a l’Agressió Publicitària (RAP) ja va proposar el 2016 unes mesures bastant assequibles (vegeu Resistència a l’Agressió Publicitària s’infiltra a les xarxes «socials» - Gamifica’t!). Però mantenir-se en aquests espais sense construir paral·lelament els que nosaltres voldríem ens sembla un error estratègic i genera una dependència enorme cap als actors principals del capitalisme actual. Creiem que és del tot innocent pensar que podem no ser-hi i que algú els construirà per nosaltres.

3 Me gusta

L’enviaré en una estona, podeu dir la vostra abans

1 me gusta

Em sembla perfecte, també ho havia vist però no em vaig atrevir a retallar tant!

1 me gusta

Molt bona també la peça de La Fede.

Oh! Està tancat :'(…

EDIT: jo hi he accedit, però molaria poder-ho distribuir.

Sí, potser també per coordinar-nos sobre com i quan volem fer-ne difusió?

1 me gusta

Em sembla bé. Podríem penjar el text al servidor de documents (https://docs.anartist.org) i linkar tan la publicació a la directa i al text complet.

1 me gusta